Com motivar el meu fill si no li agrada el seu entrenador o equip

No sempre és fàcil canviar d'equip o entrenar amb un nou entrenador.

TEMPS DE LECTURA: 4 min.

Cada vegada és més habitual presenciar escenes lamentables que ens mostren comportaments fora de lloc per part de pares cap a àrbitres, entrenadors i, fins i tot, esportistes d'equips rivals. Es tracta de pares i mares que no solament han oblidat totalment quin és el seu veritable paper: el d'animar des de la graderia; sinó que perjudiquen enormement l'esforç del seu fill i el dels seus companys.

En línies generals, es calcula que, aproximadament, un 75% dels nens i nenes que practiquen algun esport acaben per deixar-lo entre els 12 i els 13 anys. Hi ha molts motius: alguns ho deixen per la pressió que representen els seus propis pares, però la majoria cedeixen perquè comencen a sentir que el nivell d'exigència comença a ser massa alt i els sembla que ja no és tan divertit com solia ser.

En el fons, a edats tan primerenques, la pràctica de l'esport ha de ser, per sobre de tot, una activitat que entretingui, una activitat de gaudi. Si el nen o la nena no s'ho passa bé, perdrà tot l'interès. I podem trobar-nos que, a causa d'un canvi d'entrenador, d'un canvi d'equip per un ascens de categoria per l'edat o, simplement, per mil experiències que hagi pogut viure el nen o la nena, aquella activitat que fins ara satisfeia tant el nostre fill, ara ja no ho fa. I el nostre paper com a pares és descobrir com motivar-los.

5 recomanacions bàsiques en la recerca de la motivació

Som conscients de la importància que els nostres fills practiquin esport. Per diversos motius: pels beneficis que comporta per a la seva salut i per al seu desenvolupament corporal i mental, perquè és una fantàstica eina de socialització, perquè si es crea l'hàbit serà més fàcil que continuïn practicant esport quan siguin grans, etc. Per això, és important que, tan aviat com detectem els primers senyals de desmotivació en el nostre fill (desgana per anar als entrenaments o als partits, excuses, manca de compromís, etc.), actuem.

Sigui quin sigui el problema de base que el nostre fill tingui respecte de l'esport que practica, podem seguir aquesta petita guia de 5 passos:

1. Parlar amb el nostre fill

L'objectiu és descobrir quina és la seva preocupació: l'entrenador, l'equip, l'esport en si…

2. Intentar reorientar-lo

Reorientar-lo treballant amb les motivacions típiques de l'edat. Hem d'indagar en quins són els objectius pels quals practica aquest esport, tenint en compte que, segons l'edat del nostre fill les motivacions bàsiques van canviant:

• De 8 a 11 anys, les motivacions solen estar orientades cap a la millora i l'aprovació social.
• D'11 a 13 anys, la motivació està orientada fonamentalment cap a la competència.
• De 13 a 17 anys, la motivació està orientada cap a la competència i cap a la millora personal.

3. Ajudar-lo a definir i marcar un objectiu periòdic

Això pot ser en un entrenament o en un partit. L'ajudarà a centrar-se en una tasca concreta i en la seva posterior avaluació. Hem de tenir en compte que, a aquestes edats, també és important centrar-se en objectius de millora personal. Podem marcar objectius de superar una "pròpia" marca en un entrenament, per exemple.

4. Ensenyar-lo a valorar

Ensenyar-lo a valorar cada esforç realitzat, cada objectiu superat. Així el teu fill anirà veient i gaudint del seu desenvolupament i millora, fomentant la seva motivació i la seva il·lusió.

5. Mai li exigeixis

Aquesta tasca li correspon a l'entrenador. La teva funció com a pare o com a mare és la de donar-li suport, comprendre'l i valorar-lo. La resta és funció de l'entrenador. Això ajudarà que el teu fill gaudeixi molt més de l'esport, de l'equip i de la teva participació.

Motivació esportiva infantil

Per regla general, nens i nenes no saben gestionar bé les emocions i és especialment important ensenyar-los-hi. És fonamental que aprenguin a identificar-les, gestionar-les i transformar-les en emocions positives. En aquest cas, és quan el paper de l'entrenador és molt important, ja que és el que s'enfrontarà de manera més directa amb les situacions que provocaran aquestes emocions. Les que més convé treballar són:

1. Vergonya. Una emoció molt comuna que pot arribar a bloquejar el nen o la nena arribant a generar estrès i malestar. Una manera de treballar-la és restant pressió al focus d'atenció o a la importància (tant en l'èxit com en el fracàs del seu rendiment), disminuint la reacció que mostra el seu entorn (l'entrenador, tot l'equip i, per descomptat, els pares).
2. Por. Pot tractar-se de por a represàlies, a no aconseguir-ho, a decebre, etc. I pot portar al bloqueig, a l'evasió, el retraïment o la desconfiança. És especialment rellevant en el valor que s'atribueix a l'error. Cal ensenyar al nen o la nena a assumir l'error com quelcom normal, sense que suposi una gran responsabilitat si el comet. Ha d'aprendre-ho com una part natural del procés d'aprenentatge i desenvolupament. I, sobretot, ha d'entendre que és millor equivocar-se que no intentar-ho, de manera que la por a l'error doni pas a l'afany de superació.
3. Ràbia. No solament provoca desconcentració, sinó que fa que es perdi de vista l'objectiu. Per tant, és important ensenyar al nen o la nena a gestionar la ràbia. Les tècniques de resolució de conflictes, d'observació dissociada de la situació i d'ocupar posicions perceptives són molt útils.

Resumint una mica, les claus són:

• Empatitzar amb el nen o la nena.
• Mai menysprear el que sentin.
• Mantenir sempre la calma.
• I donar-los temps per a la reflexió sense mostrar-se mai ansiós.

Esperem que aquests consells us siguin útils i penseu que, el més important, per sobre de tot, és que gaudiu de l'esport amb els vostres fills.